A mesura que la crisi de salut pública provocada per la COVID-19 ha anat avançant, la desinformació ha esdevingut un element central en el debat social, científic i, sobretot darrerament, polític. Així com fa uns dies en un article en aquesta mateixa revista vam mirar de fer una mica de llum sobre el tipus de rumors falsos que es difonien i el possible perfil de les persones que els generaven, en aquest d’ara (acabat de redactar el 4 de maig) mirarem de donar exemples de la resposta a la desinformació.
Segons el Pla de Transformació Digital (2015-2020), el 2020 l’Administració espanyola ha de ser digital i avantguarda en l’ús de les TIC. Per això, s’havien d’aplicar diferents actuacions com transformar els processos de gestió interns en electrònics amb sistemes d’informació i plataformes integrades, i desenvolupar el lloc de treball digital del sector públic. L’Administració Electrònica està preparada per atendre la ciutadania durant el confinament? Com d’àgil ha estat l’Administració Digital per adaptar els processos a les mesures urgents proposades pel govern?
Des que es va declarar l’estat d’alarma el 15 de març, les nostres vides han canviat radicalment. Uns actes tan quotidians com anar a comprar, baixar les escombraries o treure el gos s’han convertit en estranys i angoixants. Sens dubte, hem perdut moltes coses: llibertat de moviments, estar amb aquells que ens importen i alguns, malauradament, la feina (sense esmentar malalts i morts). No obstant això, n’hem guanyat d’altres, potser no tangibles que ens permeten millorar les nostres relacions personals i, sobretot, fer el confinament més suportable.
El passat 17 de març el Grup Daguisa Hotels, segona cadena hotelera d’Andorra, va haver de tancar els seus sis hotels a causa del coronavirus, i va deixar tan sols operativa una persona del departament de reserves per poder gestionar les cancel·lacions de tots els clients que tenien una reserva en data posterior. Com a directora de comptes de la seva agència de comunicació –Undatia Comunicació– la situació plantejava reptes molt singulars.
Poques hores abans d’escriure aquestes línies, el Festival de Cannes, que segueix sent la trobada professional cinematogràfica més important del món, emetia un comunicat oficial en el qual anunciava que l’ajornament inicialment anunciat (del maig previst primer a la fi de juny) resultava impossible de dur a terme. A més, a la nota dirigida a la premsa, la direcció del festival afirmava que «en aquests moments, es fa difícil pensar que el Festival de Cannes pugui organitzar-se aquest any en el seu format original».
El canvi climàtic és un tema que ens ha de preocupar com a ciutadans però amb el qual hi ha d’haver també un compromís cada vegada més ferm per part de governs i empreses. En aquest context, el sector de l’organització d’esdeveniments ha d’exigir-se també reduir el seu impacte ambiental.
Fa uns dies vaig sentir a la ràdio que la popular melodia Happy birthday to you (‘Moltes felicitats’) va ser composta l’any 1893 per dues mestres estatunidenques, les germanes Mildred i Patty Smith Hill. Feia temps que recopilava dades sobre la situació de la dona en el sector musical i l’anècdota va ser una extraordinària serendipitat: són visibles o almenys existeixen les dones en la indústria musical? Amb el fil conductor de la cadena de valor, aquest article és una introducció al tema.
No hi ha cap dubte que estem vivint una situació excepcional, d’emergència i incertesa. En aquests moments la nostra vida es veu alterada i ens veiem en la necessitat d’adaptar-nos, en molts sentits, a una realitat confusa i complicada. Els social media, ja de per si incorporats als nostres hàbits de comunicació habituals, s’han convertit en aquests dies de confinament en la nostra finestra, la nostra via de connexió amb el món sota un lema conjunt: #joemquedoacasa.
Fa un mes, quan escric aquest article, que ens vam tancar a casa per la situació del coronavirus. En tot aquest temps, els mitjans de comunicació i les xarxes socials s’han fet elements indispensables del nostre dia a dia, i els seus continguts han anat mostrant variacions, com si es tractés d’un organisme, mostrant diferents estats d’ànim i una evolució al llarg dels dies.
Són dies complexos, dies en què assistim a un brogit de notícies, dades esfereïdores, escenaris de futur angoixants, i provem de sobreviure a la infodèmia (sobreabundància d’informació) que l’OMS ja anunciava el 2 de febrer. Mai com fins ara no havíem parlat de fake news (notícies falses) o desinformació lligada no a processos electorals sinó a supervivència i a combatre una crisi de salut pública i emergència global com és la pandèmia produïda pel coronavirus SARS-CoV-2, causant de la malaltia respiratòria COVID-19.