Quan es parla de protocol hi ha qui opina que es tracta de quelcom anacrònic, antiquat, encarcarat... Quelcom allunyat del progressisme i la modernitat. Fins i tot s’arriba a pensar que és quelcom innecessari i prescindible. Res de més lluny de la realitat.

Educació mediàtica, educomunicació, media literacy... Són diversos els termes i fins i tot les tradicions i enfocaments que hi ha darrere d'aquest concepte. Un ensenyament que resulta fonamental per desenvolupar coneixements i habilitats necessaris per prevenir riscos però també aprofitar les possibilitats que ofereixen els mitjans. Un prisma des del qual es projecten diferents feixos que il·luminen noves pràctiques i tendències en un context en què les tecnologies de la informació i la comunicació constitueixen una part essencial de la nostra vida quotidiana.

L’estrena recent d’una nova versió del clàssic relat Dràcula, produït per la BBC en col·laboració amb Netflix, ha aixecat una forta expectació i no poca polèmica per les llibertats que es pren no només amb l’original literari, sinó amb les estructures narratives i temporals tradicionals. Ambdues coses no són gens estranyes si tenim en compte que darrere d’aquest nou Dràcula hi ha Mark Gatiss i Steven Moffat, que ja van dur a terme una operació transgressiva similar a Sherlock.

Tot i que l'efemèride ha passat força desapercebuda, durant el proppassat 2019 es va complir el centenari de la creació de la primera empresa consultora de relacions públiques del món. La professió, doncs, inicia aquest 2020 la seva marxa cap al segon segle de vida.

El proppassat 12 de desembre els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC van fer el lliurament dels premis als millors treballs finals dels seus programes acadèmics del curs 2018-2019; uns guardons que reconeixen l’esforç, la qualitat i la maduresa acadèmica d’un grup d’estudiants que amb aquesta gala tanquen una etapa.

L’agenda creixent de conferències al voltant del periodisme digital posa en evidència l’enorme interès que les noves i diferents modalitats de difusió de la informació a través d’internet estan tenint. El conflicte entre rigor i necessitat d’immediatesa informativa, que acompanya fenòmens com la sobreinformació, la infoxicació o les notícies falses, permet parlar d’una emergència en un sentit desdoblat, entès com a urgència de coneixement de tècniques, de formació i de comunicació d’experiències.

Des de la còmoda bombolla en què ens instal·len les societats liberals modernes més abastades, l'amenaça del canvi climàtic va sonar, durant molt temps, com un mantra suau, gairebé imperceptible. Avui és com un crit que intenta fer-nos despertar del malson de la nostra imminent autodestrucció. Però fer revertir el canvi climàtic no és una tasca fàcil. Requereix un canvi dràstic d'hàbits i estils de vida, així com la capacitat de comunicar i fer visible l'impacte que aquests mateixos hàbits tenen sobre el nostre planeta.

Guinea Equatorial, antiga colònia de l’Estat espanyol, viu sota la dictadura de Teodoro Obiang, la més llarga del món. Un país on la corrupció, les tortures i la vulneració dels drets humans marquen diverses generacions de ciutadans, així com el passat colonial i l’empremta de la dictadura de Franco. El llargmetratge de ficció L’escriptor d’un país sense llibreries vol ser l’altaveu de l’oposició al règim del dictador, a partir del testimoni de Juan Tomás Ávila Laurel, un exiliat que viu a Barcelona. El llargmetratge ha estat dirigit pel periodista Marc Serena, que en els seus projectes combina la funció social de l’ofici, el compromís i la visibilització de les minories.

El 10 d’octubre va tenir lloc la IV Jornada Almanzora Comparte. Aquesta edició va ser en format hackathon, una dinàmica que ha permès compartir experiències, inquietuds, idees, preocupacions i il·lusions a cinquanta representants del teixit empresarial, agrícola, ramader, turístic, artesanal, polític i social de la comarca de l’Almanzora.

Segons dades recents d’Unicef, un terç dels infants menors de cinc anys en el món no tenen una dieta sana, per la qual cosa no estan creixent correctament. Mentre que gairebé 200 milions d’aquests infants pateixen de desnutrició, prop de 40 milions viuen amb sobrepès. A l’Estat espanyol gairebé un 40% dels infants presenten obesitat o sobrepès. Aquesta xifra situa l’Estat espanyol al capdavant d’Europa en els índexs d’obesitat infantil.