El temps i l’espai han condicionat l’exercici del periodisme des dels seus orígens. En l’actualitat, si bé la multimedialitat i l’hipertextualitat han permès superar les limitacions dels suports convencionals, la immediatesa informativa ha suposat un nou repte. En un context de crisi econòmica, on es multipliquen els emissors i, per tant, la competència, ser el primer site a oferir una història i aconseguir viralitzar-la encara que no estigui verificada significa incrementar audiència i ingressos. L’impacte d’aquesta tendència esquerda fonaments clàssics de la labor informativa.

Documents electrònics ubicats en administracions públiques i empreses de diferents sectors cerquen professionals de la documentació que els sàpiguen gestionar, per a continuar sent testimoni de les activitats organitzatives, i contribuir a la transparència. Requeriment imprescindible és conèixer metodologies de disseny i implementació de sistemes de gestió documentals. Candidats que no compleixin aquest requeriment, abstenir-se: perillen les nostres vides.

Walt Disney va produir durant la Segona Guerra Mundial una sèrie de curts d'animació dedicats a ridiculitzar l'Alemanya de Hitler. Un en concret, titulat Reason and emotion (1943), volia cridar l'atenció sobre un problema al qual s'enfrontaven els Estats Units: la manera en què l'emotivitat del discurs nazi podia danyar la moral dels nord-americans.

A les societats actuals, lliures de moltes de les restriccions morals i culturals del passat, la felicitat sol ser vista com un dels més grans i més desitjats assoliments d'un individu. Tots volem ser feliços, i no ens cansem de buscar fórmules que ens ajudin a aconseguir-ho, sigui a les llibreries o a les  xarxes socials.

Els científics fa molts anys que debatem sobre una dada, un indicador. Tan simple i enginyós com fou creat i tants malsdecaps que ens ha dut. Evidentment, no és altre que el factor d’impacte, una dada que en forma simple ens deia les cites esperades en mitjana per a un article publicat en una revista científica. Una simple dada, freda, i emprada i debatuda durant quasi 40 anys.

Hi ha moltes formes de despertar l’interès dels públics en una pel·lícula o producte audiovisual: tràilers, teasers, diferents tipus de cartells... Algunes d'elles han passat a millor vida, com els fotocromos o affiches. Unes altres, com el pòster, han viscut moments millors.

Una sèrie de televisió d'èxit. Un anunciant que, mitjançant product placement virtual, emplaça els seus productes en la sèrie en qüestió. Una audiència que es reuneix a les xarxes socials para comentar els capítols durant la seva emissió. Tanquem el cercle? La nova fórmula de l'advergame experience permet als anunciants aprofitar sinergies i integrar accions publicitàries transmedia. 

Arran del canvi que aquest mes de gener s'ha produït en el seu equip de direcció, els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC inicien una nova etapa disposats a encarar-se amb tots els reptes que se'ls plantegin al llarg del proper lustre. És per això que hem demanat als seus membres que ens expliquin breument com s'imaginen els ECIC d'aquí a cinc anys.

En aquell temps no era infreqüent fer aparèixer fantasmes. Tot i que el públic obrís els ulls fins al dolor per la seva sorpresa, en els escenaris de l'Anglaterra victoriana els mags reproduïen els trucs segons els quals podien fer presents esperits del més enllà.

Els diversos recursos tecnològics que han emergit en els darrers anys per a donar resposta a la gestió de les dades i la informació presents en una organització els tenim plenament incorporats en els processos de treball. Ara bé, no és tan clar de quina manera anem introduint en les nostres tasques diàries eines que han estat dissenyades per a processar el llenguatge natural i que també són d’utilitat per al tractament de la informació.