El documental ha trobat a Internet una via per arribar a una audiència que potser no coneixeria mai.

Sorprèn la quantitat de producció documental audiovisual que hi ha a tot el món i el poc espai que té a les graelles televisives (malgrat haver crescut en els últims temps). Els festivals com a aparador principal són interessants però exigeixen ser-hi. Per això, l'extensió online de qualsevol activitat relacionada amb el documental es presenta com la millor manera de captar l'atenció, difondre i vincular-hi la molta gent interessada pel món.

Malgrat que el terror ha tingut tradicionalment certes dificultats per consolidar-se en les graelles de la programació televisiva, en els últims mesos han irromput amb força en les pantalles domèstiques alguns productes que fan de l'horror sense concessions el seu principal atractiu. És aquest auge del terror una moda efímera o, per contra, és la constatació que la producció d'entreteniment televisiu acaba sempre sent el reflex de profunds símptomes culturals?

A Gràcia, on visc, s’ha obert fa poc una nova biblioteca. Concretament al barri barceloní de Vallcarca-Penitents. És motiu suficient per a fer-ne un article? Entenc que sí, i bàsicament per dos motius, i deixo expressament fora del debat el fet que s’obri un nou equipament en aquesta època de crisi econòmica.

Des de fa uns quants anys termes com flashmob, lipdub, street marketing, ambient marketing, buzz marketing o màrqueting de guerrilla formen part del vocabulari dels professionals de la comunicació. De fet, segur que molts de vosaltres heu presenciat o participat en alguna flashmob, heu estat “assaltats” per una acció d’street marketing mentre passejàveu tranquil·lament pel carrer o heu entrat a Youtube per riure amb un lipdub que ha protagonitzat algun dels vostres amics. Estacions de metro, carrers, places, parcs… s’han convertit així en l’escenari d’accions que busquen atraure l’atenció dels usuaris i vianants.

Al mercat superpoblat de la informació, els mitjans de comunicació compren els conceptes als majoristes més llestos, als més entrenats. Després que ens expliquessin la crisi econòmica com si es tractés d'una catàstrofe natural, ara han posat en voga l'apel·latiu “tecnòcrata” enfrontat a “polític”.

En el moment de redactar aquest article, la continuïtat del programa La noria a la graella de Telecinco penja d’un fil  ja que s'ha quedat sense anunciants. El detonant d'aquesta insòlita desbandada? L'entrevista retribuïda que aquest espai de Telecinco va realitzar el passat 29 d'octubre a la mare d'un delinqüent convicte.

La informació disponible per als ciutadans en temps d’eleccions és un element clau per a un exercici conscient de les seves decisions sobiranes. Alguns canvis, viables  a dia d’avui tant des del punt de vista tècnic com pressupostari, podrien millorar la qualitat de la nostra democràcia.

Actualment la publicació de continguts d’accés obert de revistes acadèmiques i de divulgació encara no és una pràctica habitual a totes les universitats, i és així per diferents motius: manca de confiança en la difusió de continguts per part dels autors, reticència a l’hora de compartir coneixement, desconeixement de quines són les possibilitats que ofereix el reaprofitament dels continguts publicats en obert. 

Quina va ser la primera agència de publicitat a Espanya i com treballava? Quins suports utilitzava la publicitat al segle XIX? Eren creatius els anuncis a principis del segle XX? Aquestes i moltes altres preguntes relacionades amb els orígens de la publicitat moderna troben resposta a l’exposició “Publicitat a Catalunya 1857-1957 Roldós i els pioners”. Cent anys de publicitat ens esperen al Palau Robert de Barcelona. Ens acompanyes?

El passat 26 de setembre començava a Barcelona un curs específic sobre e-City Branding amb un advertiment inicial sobre el mateix títol: es podia haver anomenat City Branding 2.0 (fins i tot 3.0), o City Branding Digital, o... i es limitava a “city”, però el mateix programa delatava una intenció d'abastar àmbits majors, per la qual cosa es podia haver dit també e-Place Branding. La qüestió era emfatitzar com l'entorn “e”, electrònic, digital, obliga a replantejar la manera en què es construeixen i gestionen les marques ciutat, les marques territori, per millorar les percepcions i els posicionaments a diferents nivells (cultural, econòmic, turístic, etc.) i davant diferents públics (intern o extern).