Des de la còmoda bombolla en què ens instal·len les societats liberals modernes més abastades, l'amenaça del canvi climàtic va sonar, durant molt temps, com un mantra suau, gairebé imperceptible. Avui és com un crit que intenta fer-nos despertar del malson de la nostra imminent autodestrucció. Però fer revertir el canvi climàtic no és una tasca fàcil. Requereix un canvi dràstic d'hàbits i estils de vida, així com la capacitat de comunicar i fer visible l'impacte que aquests mateixos hàbits tenen sobre el nostre planeta.

Guinea Equatorial, antiga colònia de l’Estat espanyol, viu sota la dictadura de Teodoro Obiang, la més llarga del món. Un país on la corrupció, les tortures i la vulneració dels drets humans marquen diverses generacions de ciutadans, així com el passat colonial i l’empremta de la dictadura de Franco. El llargmetratge de ficció L’escriptor d’un país sense llibreries vol ser l’altaveu de l’oposició al règim del dictador, a partir del testimoni de Juan Tomás Ávila Laurel, un exiliat que viu a Barcelona. El llargmetratge ha estat dirigit pel periodista Marc Serena, que en els seus projectes combina la funció social de l’ofici, el compromís i la visibilització de les minories.

El 10 d’octubre va tenir lloc la IV Jornada Almanzora Comparte. Aquesta edició va ser en format hackathon, una dinàmica que ha permès compartir experiències, inquietuds, idees, preocupacions i il·lusions a cinquanta representants del teixit empresarial, agrícola, ramader, turístic, artesanal, polític i social de la comarca de l’Almanzora.

Segons dades recents d’Unicef, un terç dels infants menors de cinc anys en el món no tenen una dieta sana, per la qual cosa no estan creixent correctament. Mentre que gairebé 200 milions d’aquests infants pateixen de desnutrició, prop de 40 milions viuen amb sobrepès. A l’Estat espanyol gairebé un 40% dels infants presenten obesitat o sobrepès. Aquesta xifra situa l’Estat espanyol al capdavant d’Europa en els índexs d’obesitat infantil.

La sospita sobre el caire nociu (gairebé patològic) que pot tenir el consum de videojocs sovint ve motivada per consideracions irracionals o emotives que van lligades a la por a allò que és desconegut. La bretxa que hi ha entre la cultura audiovisual i digital dels adolescents i dels adults explica, en bona part, l’actitud de reserva i desconfiança que tenen alguns adults davant d’unes eines d’entreteniment que no controlen.

Afortunadament, als mitjans de comunicació cada vegada més es poden llegir notícies sobre l’incompliment de la Llei de propietat intel·lectual. I diem «afortunadament» perquè entenem que el plagi s’ha comès tota la vida, però abans es guardava silenci o no era tan fàcil de detectar com pot ser avui dia amb l’ajuda de les aplicacions antiplagi.

Joan González, director de Parallel 40 (Barcelona + Medellín + Valparaíso) i de DocsBarcelona, és entrevistat per les professores Judith Clares i María Soliña Barreiro en el marc del projecte de recerca «EU-VOS Patrimoni cultural immaterial. Per a un programa europeu de subtitulat en llengües no hegemòniques» (CSO2016-76014-R) del grup Estudos Audiovisuais de la Universitat de Santiago de Compostel·la. 

La 52a edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que s’acaba de celebrar fa poc més d’un mes, ha estat, com cada any, un mostrari de les principals tendències del gènere. Caracteritzat històricament perquè ofereix les formes expressives més arriscades i les mutacions més sorprenents de la ficció contemporània, el festival també proporciona, a cada edició, aportacions destacades del camp del documental.

Des del juny de 2019 tenim una nova directiva relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic (Directiva (UE) 2019/1024). Aquesta directiva reforça l’oportunitat que tenen biblioteques i arxius de recuperar costos derivats de preparar i gestionar dades per posar-los a disposició de la reutilització de la informació i a més obtenir beneficis, aplicant tarifes similars a les del mercat. Aquesta oportunitat ja es va plasmar fa uns anys a l’anterior Directiva del 2013, recollida per la Llei espanyola 18/2015. En un article publicat anteriorment a COMeIN indicàvem l’oportunitat d’obrir línies de negoci en arxius i biblioteques. Què ha passat des de llavors? S’ha aprofitat?

La maternitat contemporània es viu en solitud. No ho dic jo, ja fa temps que diferents estudis parlen sobre la manca de referents de la família i l’entorn proper a les dones (Del Olmo, 2014) especialment en contextos urbans. En aquest marc, les xarxes socials suposen un acompanyament en aquesta fase de la vida, i en alguns casos són una clara influència en determinat tipus de discursos i formes d’entendre la maternitat en l’actualitat. En aquest article detallo alguns dels comptes més populars en llengua castellana i ubicats majoritàriament a l’Estat espanyol.