La plataforma Blood Window, impulsada per l'Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals (INCAA) d'Argentina, és la viva mostra de com una política governamental pot provocar que una cinematografia faci un tomb, i no només la cinematografia d'un país, sinó pràcticament a la de tot un continent.  

“No tinc likes!”. La notícia aquí ha passat gairebé desapercebuda, però fa uns dies Instagram va començar un període de proves en les quals s'elimina en alguns països la visibilitat dels likes en la plataforma.

Hem parlat anteriorment en aquesta mateixa revista sobre fake news i política. Tanquem el curs acadèmic reflexionant al voltant de la relativa poca presència mediàtica de les fake news en el darrer cicle electoral que hi ha hagut a l’Estat Espanyol, en especial al voltant del 26M (eleccions municipals i europees), atès que el 28A (eleccions al Congreso i Senado) havia tingut la seva pròpia dinàmica. Tot això en un context, l’europeu, molt preocupat per mantenir un cert ordre enmig dels sacsejos geopolítics entre els Estats Units i la Xina (una nova guerra freda tecnològica, tal com preveuen els experts), i a més a més agreujat amb el Brexit i la creació d’un nou eix europeu amb picades d’ullet cap a l’orient rus.  

Sabeu quina és l’extensió ideal d’un títol? Com escolliu la millor revista del vostre àmbit? Què feu una vegada teniu l’article acabat? I un cop la revista l’ha publicat? Quins perfils de xarxes socials teniu generats? La llista de preguntes podria ser molt més llarga i en l’era de la ciència oberta la publicació és l’inici del camí a recórrer, per tal de retornar el coneixement a la ciutadania. Per fer-ho possible, tenir un bon posicionament de la nostra recerca és clau per incrementar la visibilitat.  

Juny és el mes de la creativitat publicitària per excel·lència perquè se celebren dos dels festivals més importants del sector: El Sol i Cannes Lions. A propòsit d’aquest darrer, el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya va reunir el passat 5 de juliol a quatre professionals de primer nivell per analitzar les tendències detectades i descobrir-nos com s’està transformant la professió.

En un article publicat el passat mes de maig a Retina, suplement d'economia d'El País, Guillermo Vega efectuava una encesa defensa de l'ús de la llengua pròpia (en el seu cas el castellà) contra l'abús d'anglicismes innecessaris que s'instal·len en el nostre bagatge comunicatiu quotidià, quan ja disposem de les paraules adequades. Però, què passa quan no és el cas? Sobre això vull reflexionar en aquest article. 

La visualització dinàmica de dades i processos té un paper fonamental en molts àmbits professionals i acadèmics ja que permet no només observar, pas a pas en el temps, l'evolució d'un sistema o fenomen en estudi, sinó obtenir diferents visualitzacions de les mateixes dades, representar mitjançant animació un fenomen, possibilitar la interacció de la visualització amb l'usuari, la simulació de sistemes, etc. 

És la mateixa sensació que experimentàvem cada desembre a l'espera de l'espot de Freixenet. Aquesta curiositat i entusiasme d'uns anys ençà l'hem traslladat a l'arribada de l'estiu i amb ell, la campanya d'Estrella Damm.