En els últims mesos, alguns investigadors dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC ens hem proposat aportar el nostre gra de sorra al coneixement sobre l’impacte de l’activitat de Netflix en el panorama de la indústria i els continguts de l’audiovisual contemporani. En les línies que segueixen compendio les investigacions fetes pel claustre dels estudis sobre diversos aspectes relacionats amb el gegant de l’streaming.

Saps imaginar? Saps crear un món paral·lel? Saps jugar? Quan va ser l’últim cop que vas jugar? Recordes en quin moment vas recórrer a la imaginació? Només un nen pot fer les preguntes que necessites per remoure la teva realitat. Només un nen t’inspira respostes.

Després d’un any de pandèmia, els esdeveniments han hagut de transformar-se. Els actes presencials han hagut d’aplicar totes les mesures de prevenció per evitar els contagis, mentre que, en d’altres ocasions, l’alternativa ha estat convertir-los en actes virtuals. A l’hora de pensar en els esdeveniments del futur, però, els experts consideren que un nou format es consolidarà: els esdeveniments híbrids.

És qüestió de deixadesa o de desinformació? Quan publiquem la foto d’algú a les xarxes socials, pensem abans en com pot afectar aquesta publicació la reputació d’aquesta persona? Tenim assimilat el concepte que la imatge també és informació? Tenim prou formació per abordar aquest tema d’una manera ètica? La professora i investigadora María del Carmen Cruz aborda en aquest article la problemàtica des d’un punt de vista ètic i legal.

Un dels esdeveniments televisius -i cinematogràfics- més esperats de 2021 és la sèrie Bruixa Escarlata i Visió (WandaVision, Disney+). Perquè, després d’un any de retards i incertesa a les sales de cinema, marca l’inici d’una nova fase d’aquesta locomotora que és el Marvel Cinematic Universe (MCU). Perquè se’ns ha anat suggerint que la sèrie planteja un experiment formal mai vist. I perquè s’està jugant amb la nostra capacitat per formular teories fins a extrems insospitats. En aquest article, escrit amb la sèrie en marxa, no hi trobareu revelacions (no?), sinó una mirada a per què Bruixa Escarlata i Visió és una contribució molt rellevant a la cultura popular contemporània. Hi pot haver spoilers, però…

En països com Kènia i l’Equador l’avortament és un tema de vida o mort per a moltes dones que travessen embarassos no desitjats. Kènia té la taxa més alta d’Àfrica de mortalitat per avortament insegur; prop de 6.000 dones moren cada any per causes relacionades amb l’avortament. Així mateix, a l’Equador l’avortament insegur és una de les principals causes de mort maternes; el 2018 almenys 18 dones van morir per causes relacionades amb avortaments insegurs (FLACSO, 2019).

La llista és llarga i variada: princeses a qui no van deixar regnar, guerreres injuriades, escriptores amb pseudònims masculins, científiques invisibles… Els historiadors i la societat, en general, no els van donar –ni els donen encara– el lloc corresponent. Els relats que ens han arribat sobre les seves vides disten molt de la realitat. Afortunadament, mogudes per la força del moviment feminista, les indústries culturals i de l’entreteniment estan reinterpretant la seva veritable història, atorgant a aquestes dones el lloc que els va ser arrabassat.

La tornada dels esdeveniments presencials en el context de la COVID-19 planteja reptes, entre els quals la recuperació de la confiança per part dels assistents. Com s’ha esdevingut en el passat a conseqüència d’incidents de seguretat, els participants en els esdeveniments esperen una reacció i noves mesures i busquen entorns protegits i de confiança als quals anar. En aquest article s’analitza com la comunicació pot contribuir a augmentar la percepció de seguretat i a la recuperació d’aquesta confiança.

El fotoperiodisme té una clara funció de denúncia, de presa de consciència i de provocar canvis, a la vegada que ens apropa a una realitat que ens ha estat vetada o és llunyana. Els fotoreporters ens mostren una mirada que no és idíl·lica, que en moltes ocasions ens produeix un nus a la gola, llàgrimes, ràbia, impotència o tot barrejat. Una altra finestra per observar el mateix món és la que mostra la xarxa social Instagram, on la majoria dels perfils ens traslladen a una realitat paral·lela i prèviament planificada, que pot ser necessària per a la desconnexió, per mostrar la perfecció, però en cap cas l’única a tenir en compte si volem tocar de peus a terra. El fotoperiodisme és ara més necessari que mai.

Podem entendre per narrativa procedimental o interactive storytelling una història creada o processada, totalment o en part, per un sistema (màquina) o procediment (regles o normes). També podem, de forma general, observar-ne dos tipus: la completament aleatòria, que pren formes de caire més artístic, o la que interacciona amb el lector, espectador o jugador per generar una història personalitzada basada en les opcions escollides. Tres exemples que veurem tot seguit són els llibres de Tria la teva aventura, el capítol interactiu Black Mirror: Bandersnatch i el videojoc Detroit: Become Human.