La ràpida evolució dels actuals entorns informatius digitals, ens porta a la demanda de nous serveis personalitzats en els propers anys. Es tractaria de serveis qualificats i de proximitat, d’alt valor afegit, per tal d’ajudar a construir per als usuaris un entorn informatiu més humanitzat, i que estigui efectivament a les seves mans. Això suposaria redreçar una situació actual on sovint tenim com a usuaris la sensació que anem a remolc del nostre entorn informatiu. 

En un article anterior que portava per títol “Ludo... què? Ludoliteracy under construction” argumentava que els videojocs no són únicament una indústria cultural potent sinó que també són artefactes culturals i socials, eines d'aprenentatge i reproducció social i cultural que mereixen una atenció especial per part de les polítiques actuals d'alfabetització mediàtica. La Ludoliteracy té com a objectiu subratllar la importància d'una alfabetització mediàtica que es prengui seriosament el joc digital com a objecte d'estudi i coprotagonista dels seus discursos. 

 En la comunicació d'emergències la informació és fonamental a l'hora de solucionar qualsevol contingència. Les xarxes socials han modificat el paradigma comunicatiu i Twitter es presenta com una eina indispensable per a la gestió de la informació. No obstant això, pot ser problemàtic si un contingut erroni es difon a gran escala mitjançant repiulades, sobretot si aquestes poden causar alguna alarma social. Així va ser en la cobertura que 112 Canàries va realitzar en una situació de emergència. 

En un article anterior de COMeIN, a propòsit de l'exposició de la Cinémathèque Française sobre el cineasta Tim Burton, fèiem èmfasi en l'interès que per als afeccionats, docents i estudiants de cinema podria tenir l'estudi de la dimensió material de la producció cinematogràfica.

En els darrers cinc anys, el Govern d'Espanya ha reduït en un 83% el pressupost dedicat a la publicitat institucional que combat la violència de gènere, passant dels 8 milions d'euros invertits el 2009 als 1,3 milions previstos per a aquest 2014. Aquest substancial estalvi amb prou feines equival a l'increment que ha experimentat la partida dedicada a promocionar les Loteries i Apostes de l'Estat durant el mateix període. Una comparació demagògica?

La dificultat de rendibilitzar negocis periodístics a la xarxa (premsa tradicional, revistes, publicacions, etc.) potser sigui la causa principal del sorgiment del “cànon digital”, “taxa Google” o “compensació equitativa” promoguda pels grans editors de la premsa i impulsada recentment pel Govern. Des de 2007, els mitjans de comunicació han hagut de suportar, en el millor dels casos, unes pèrdues publicitàries de més de 1.500 milions d'euros, segons Infoadex, empresa referent en el control de l'activitat publicitària a Espanya.