Al moment d'escriure aquestes línies, els visitants acudeixen al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per esgotar les últimes hores de Stanley Kubrick, la que ja s'ha convertit en l'exposició més visitada en la història del centre. L'èxit d'aquesta exposició mostra amb claredat que la creació cinematogràfica, quan està ben explicada, segueix despertant l'interès dels públics de la cultura “en viu”.

Si, el que diu el títol de l'article és cert. Em vaig enfadar amb l'aplicació mòbil de Spotify (i em va agradar), més concretament, amb la manera en què gestiona les llistes de cançons (playlists) i de la seva comunicació amb l'usuari (o sigui, amb mi). Us ho explico a continuació.

Una de les principals preocupacions dels nous periodistes actuals és el domini de les eines tecnològiques que permetin el desenvolupament de la seva feina en entorns  complexos i canviants on la multimedialitat i el multiformat acaparen l’atenció. No obstant, quines altres habilitats, diguem-ne toves, o millor, diguem-ne humanes, cal continuar esmolant? La sèrie televisiva Press, acabada d’estrenar a Filmin, ho posa de manifest amb pols oposats de la pràctica periodística. 

Els bots i l'ús de la intel·ligència artificial estan adquirint cada vegada més protagonisme en ser emprats en major nombre de serveis diferents. Jugar a videojocs, assessorar en temes legals, l'ajuda que brinden els assistents virtuals en el domicili o a través del mòbil, ... són moltes les possibilitats que presenten aquests automatismes per facilitar certes tasques. Els mitjans de comunicació i el periodisme no es troben al marge d'aquesta tendència creixent fent gala d'innovació tecnològica i diferents aplicacions per oferir informació d'actualitat als usuaris.

Aquest podria semblar un article tardà sobre els Premis Oscar. Però no. Certament, el 1986, el film Memòries d'Àfrica s’enduia diversos Premis Oscar enmig de certa polèmica sobre els seus mèrits reals. Com aquest any, diguem. Però m'interessa anar una mica més enrere, fins a 1982, moment en què triomfava a les llistes de tot el món una cançó anomenada Africa, interpretada per la banda nord-americana Toto. Més de tres dècades després, potser no ens recordem molt de Memòries d'Àfrica, però Africa s'ha convertit en una mena de cançó d'Internet, a cop de mems i versions. Aquesta és ─una part─ de la història.

Anteriorment en aquesta revista hem parlat sovint de la problemàtica que el fenomen de les fake news representa per a la política i el periodisme. Així mateix, és cert que ha estat en aquests dos àmbits on s’ha donat a conèixer àmpliament, i ara el terme fake és emprat com a primera resposta per a rebatre molts discursos, premisses ideològiques i fins i tot propostes programàtiques. Trump va obrir la porta i ha marcat el final de la crisi i l’inici d’una era en la qual les grans afirmacions i les dades són emprades, deformades i desconstruïdes fins al no reconeixement. Als Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació en vam fer una jornada juntament amb el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia català. Aprofitem per recomanar-vos la visió de les diferents ponències.

Reconeguda amb el prestigiós Leadership Award 2018 del Club de Marketing, Montse Lavilla és una apassionada de la publicitat, de l’àmbit online i de la docència “per les possibilitats d'aprenentatge non stop” que suposen. És un luxe comptar a la UOC amb una professora col·laboradora com ella i que ens dediqui aquí uns minuts per parlar sobre la professió, la formació i un futur que no espera perquè cal adaptar-se a canvis continus. 

Guillermo de Oliveira era realitzador de publicitat i curtmetratges, viatger i cinèfil amant de les localitzacions més emblemàtiques de la història del cinema. En l'actualitat ha dirigit el seu primer llargmetratge documental, ha contribuït a desenterrar un cementiri i ha estat nominat als Goya. Això últim, gràcies a Desenterrando Sad Hill, un film que va començar a gravar en 2015 quan va conèixer un grup de fans d’El bueno, el feo y el malo (Sergio Leone, 1966) disposats a tornar a la vida el mític cementiri de l'escena final de la pel·lícula mig segle després del rodatge.

La irrupció tecnològica de nous mitjans, formes i fonts  d’informació i de comunicació, l’ampliació i creixement del seu abast i participació, així com la necessària immediatesa que implica l’activitat professional periodística estan introduint una categoria diferenciada en l’àmbit que s’ha vingut a definir com a periodisme de qualitat. La diferència pressuposa l’existència d’un periodisme de baixa qualitat, i per tant fa referència a un estàndard desitjable, la qual cosa obliga a redefinir-lo. Aquest article es pregunta sobre quines són les característiques que garanteixen l’excel·lència en el periodisme que permeten valorar-lo respecte d’altres formes.

Segons l'últim informe mundial sobre la felicitat -  World Happiness report 2018 - Finlàndia és el país més feliç del món. La clau, per als autors de l'informe, està en el seu envejable sistema de benestar públic, tot i que altres asseguren que el motiu de tant goig es troba a la sauna, als nabius silvestres i en la pràctica del kalsarikännit. Tanmateix, per a alguns experts, el secret de la felicitat, sigui al país que sigui, resideix en la nostra capacitat d'expressar-la en paraules. O dit d'una altra manera, en la nostra habilitat per donar sentit a les emocions a través del llenguatge.