El pitjor escenari en què es pot trobar la mobilitat urbana no és cap dels que hem viscut al llarg dels anys: el trànsit viari a causa de la saturació de vehicles en l’urbs, el mal disseny de les vies urbanes o la falta de finançament del transport públic. El veritable límit es troba en la prohibició de moure’s per la ciutat. El grau zero de la mobilitat, la seva fi. Circulació 0.

La crisi sanitària causada per la COVID-19 està posant a prova el delicat engranatge de la nostra organització social. Tancament de fronteres, escoles i carrers buits, escassetat de subministraments, estupor i desorientació. Per vèncer la fase de contagi del coronavirus es recomana no sortir de casa nostra i evitar el contacte amb els altres. Una pandèmia que ens obliga a aïllar-nos, però també a reivindicar la cura mútua i la fraternitat com a únic antídot possible a una dolència que ens afecta a tots, i que només junts podrem superar.

Les marques són vulnerables, com les persones. Pateixen les conseqüències de les crisis econòmiques i, com estem veient en plena pandèmia de COVID-19, tampoc escapen a crisis sanitàries. Han d’ocupar-se ara de campanyes cancel·lades, esdeveniments postergats, oscil·lacions importants de vendes… i algunes, a més a més, han d’estar pendents de la gestió de la seva reputació en xarxes simplement per dir-se, sí, Corona.

La crisi sanitària, social i comunicativa global que coneixem com la crisi del coronavirus té escassos precedents. I evoluciona de tal manera que el que escrigui a dia d’avui pot haver donat un gir significatiu en qualsevol moment. Com en les bones històries. I aquesta és l’aproximació que vull donar a aquest article de COMeIN, centrant-me en algunes maneres en què aquesta crisi s’ha manifestat en forma d’històries, ficcionades o no, en xarxes socials.

Encara pendents que Infoadex (font de referència en el control quantitatiu i qualitatiu de l’activitat publicitària a Espanya) faci públiques les xifres d’inversió publicitària del passat mes de desembre, tot apunta que, si no ha estat el 2019, serà el 2020 el primer any en què la inversió registrada en mitjans digitals al nostre país superarà la registrada en el mitjà de la televisió.

El terme medialitat i les formes derivades que s’obtenen anteposant-hi diferents prefixos comencen a consolidar-se com a neologismes en el nostre idioma per definir nous conceptes relativament útils en l’àmbit de la comunicació digital. Aquest article es planteja aclarir els diferents significats que integra aquesta família terminològica de creixent ús.

Les xarxes socials i plataformes digitals s’han convertit en escenari de campanyes electorals i poden ser determinants per guanyar o perdre unes eleccions. Els Estats Units en són un referent, sobretot, després de l’anomenada «Revolució Obama». Els països més democratitzats estan temptats d’imitar el seu model, que, a més, converteix el panorama preelectoral en un autèntic espectacle. Però aquesta influència com es tradueix en la realitat? Les campanyes electorals s’estan americanitzant?

Hi ha tertúlies radiofòniques que silencien la veu femenina, els espais d’opinió dels diaris són exclusivament masculins i als platós de televisió veiem escenes molt semblants. La visibilitat de les expertes és gairebé inexistent, o minoritària, però es perceben petits canvis –des del primer informe 2016-2017 i sobretot en mitjans públics–, tot i que encara som molt lluny de la igualtat de gènere als mitjans de comunicació. #Onsónlesdones és un projecte que quantifica la presència de les dones als mitjans de comunicació amb l’objectiu d’aconseguir –com a mínim– la paritat.

Rosa Vallverdú, responsable del Servei d’Accessibilitat de TV3, és entrevistada per la professora Judith Clares-Gavilán en el marc del projecte de recerca «EU-VOS Patrimoni cultural immaterial. Per a un programa europeu de subtitulació en llengües no hegemòniques» (CSO2016-76014-R), del grup Estudos Audiovisuais de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Parlem sobre feminisme amb Ana Bernal-Triviño, que aquesta tardor passada va publicar el llibre No manipuléis el feminismo: una defensa contra los bulos machistas. Professora de la Universitat Oberta de Catalunya i col·laboradora en diferents mitjans de comunicació, com publico.es, El Periódico i TVE, «s’ha convertit una de les veus més destacades en el panorama mediàtic actual de la lluita feminista i de la denúncia de les greus desigualtats de gènere», cosa que l’ha portat a ser mereixedora de diversos premis.