Enmig de tots els dubtes i debats sobre si continuar a la xarxa Twitter/X, em trobo reflexionant sobre la meva pròpia decisió. No perquè la meva decisió sigui rellevant, sinó perquè beu d’un posicionament lligat a les meves àrees de recerca. Sí, vaig marxar de Facebook (o l’he deixada esllanguir). En aquell cas, però, no va ser per posicionament ideològic.
En la primera part d’aquest article, set eduinfluencers ens van explicar què les inspira a l’hora de compartir contingut educatiu en les xarxes socials, quins reptes els planteja aquesta pràctica, com trien les temàtiques abordades i com garanteixen la rigorositat d’aquests continguts. En aquest segon i darrer lliurament, aquestes docents responen les tres preguntes que completen l’entrevista feta per l’autora.
L’agenda mediàtica, que històricament ha seleccionat els temes que són importants per a l’audiència, s’ha vist desplaçada en gran manera amb les xarxes socials. Les notícies de guerres i catàstrofes naturals queden ocultes i perden actualitat ràpidament, tot i la seva continuïtat i vigència informativa. Desgranem alguns dels factors que fan que això passi, com per exemple, la fatiga informativa, la necessitat constant de noves històries i la manca de confiança en els mitjans. Per concloure, proposem cinc rutines per vetllar per un periodisme de qualitat.
Des que vaig obrir el meu Instagram professional (@unaprofesorademurcia) he consumit molt de contingut educatiu que no només m’ha ajudat en les meves classes, sinó que també m’ha inspirat a l’hora de crear el meu propi contingut. Aquest article neix de l’interès a conèixer que hi ha darrere de les persones que, com jo, senten la necessitat de compartir la professió docent.
Què pesa més, un quilo de palla o un quilo de plom? Amb aquesta pregunta acostumem a entabanar als infants per donar-los una explicació sobre la diferència entre pes i volum. Quan algú respon que un quilo de palla pesa més que un de plom, suposadament ho fa valorant el seu volum, que, visualment, és més elevat.
Créixer de manera escalada per mitjà de solucions creatives és el mantra del growth hacking, una metodologia que centenars de negocis (digitals) apliquen actualment per augmentar les vendes. Més que una simple amalgama d’eines i tècniques, aquesta metodologia neix de la necessitat de trobar maneres creatives de creixement que superin els mètodes tradicionals de màrqueting. No es tracta només de treballar en un canal o disciplina, sinó d’alinear tots els esforços cap a un objectiu comú, desenvolupant tàctiques que integrin diverses àrees de treball.
El passat 29 d’octubre, la Comunitat Valenciana va viure la tràgica arribada d’una DANA que va deixar centenars de morts i un rastre de destrucció que quedarà per molt de temps en la nostra memòria. Una catàstrofe colpidora que ens recorda la urgència d’actuar, de manera decisiva, davant el canvi climàtic, i que posa en evidència el perill al qual estem exposats davant fenòmens meteorològics extrems que són i seran cada vegada més freqüents, erràtics i impredictibles.
A la passada edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya la sostenibilitat i l’angoixa davant possibles futurs no desitjats relacionats amb el canvi climàtic per causes humanes a través del fantàstic van tenir una presència important en diferents seccions. En aquest article n’exposarem algunes tendències destacades.
Una col·lega de professió (i amiga) ens explicava que un grup d’estudiants se li va acostar al final d’una classe, amb molta preocupació. Amb nerviosisme li van demanar si li podien fer una pregunta una mica personal. Volien saber per què tenien tants professors i professores professionals del disseny en aquell màster. Creien que això era una senyal que la professió no anava bé i que, com que no tenien feina, no tenien una altra opció que dedicar-se la docència, com a solució de supervivència.
Com cada any, del 24 al 31 d’octubre del 2024 es va celebrar la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional de la UNESCO. Aquest important esdeveniment internacional se celebra amb el propòsit que institucions i organitzacions de tot el món comparteixin idees i explorin formes innovadores de promoure l'alfabetització mediàtica i informacional de la ciutadania. Enguany, el tema que ha centrat les nombroses celebracions relacionades amb aquesta setmana ha estat l'impacte transformador de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació en la producció i difusió d'informació.