Entrem en fases de desescalada, el que implica que començaran a reactivar-se molts sectors i negocis, després de dos mesos d'aturada obligada de l'activitat habitual per la pandèmia de la COVID-19. Una aturada durant la qual, tanmateix, en moltes empreses s'ha treballat més que mai per buscar formes alternatives d'organització, producció, vendes… També les empreses publicitàries s'han vist afectades, però a diferència d'anteriors crisis, sembla que ara es reivindiquen més que mai com un jugador imprescindible per guanyar aquest maleït partit.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha posat el nom oficial de COVID-19 a la malaltia causant de l'actual pandèmia d'abast mundial. El nom s'ha adoptat amb rapidesa, tot substituint altres denominacions inicials que s'usaven col·loquialment, com ara «grip de Wuhan». Precisament, l'OMS va recalcar al moment oportú que un dels motius d'adoptar el nom de COVID-19 era la conveniència d'evitar l'ús de noms geogràfics i, en general, de noms que donin motiu a estigmatitzar països, persones o col·lectius.

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix context com «Conjunt de factors de situació i d’ordre sociocultural i interpersonal d’acord amb els quals s’interpreten apropiadament els enunciats». El context en el qual ens trobem les persones influeix en com busquem i rebem la informació. Així ho demostren estudis d'experts en cerca i recuperació de la informació.

Esteve Riambau i Mireia Sanahuja Pascual, director i cap d’administració de la Filmoteca de Catalunya, respectivament, són entrevistats per les professores Judith Clares-Gavilán i Maria Soliña Barreiro en el marc del projecte de recerca «EU-VOS Patrimoni cultural immaterial. Per a un programa europeu de subtitulació en llengües no hegemòniques» (CSO2016-76014-R), del grup Estudos Audiovisuais de la Universidade de Santiago de Compostela.

A mesura que la crisi de salut pública provocada per la COVID-19 ha anat avançant, la desinformació ha esdevingut un element central en el debat social, científic i, sobretot darrerament, polític. Així com fa uns dies en un article en aquesta mateixa revista vam mirar de fer una mica de llum sobre el tipus de rumors falsos que es difonien i el possible perfil de les persones que els generaven, en aquest d’ara (acabat de redactar el 4 de maig) mirarem de donar exemples de la resposta a la desinformació.

Segons el Pla de Transformació Digital (2015-2020), el 2020 l’Administració espanyola ha de ser digital i avantguarda en l’ús de les TIC. Per això, s’havien d’aplicar diferents actuacions com transformar els processos de gestió interns en electrònics amb sistemes d’informació i plataformes integrades, i desenvolupar el lloc de treball digital del sector públic. L’Administració Electrònica està preparada per atendre la ciutadania durant el confinament? Com d’àgil ha estat l’Administració Digital per adaptar els processos a les mesures urgents proposades pel govern?

Des que es va declarar l’estat d’alarma el 15 de març, les nostres vides han canviat radicalment. Uns actes tan quotidians com anar a comprar, baixar les escombraries o treure el gos s’han convertit en estranys i angoixants. Sens dubte, hem perdut moltes coses: llibertat de moviments, estar amb aquells que ens importen i alguns, malauradament, la feina (sense esmentar malalts i morts). No obstant això, n’hem guanyat d’altres, potser no tangibles que ens permeten millorar les nostres relacions personals i, sobretot, fer el confinament més suportable.

El passat 17 de març el Grup Daguisa Hotels, segona cadena hotelera d’Andorra, va haver de tancar els seus sis hotels a causa del coronavirus, i va deixar tan sols operativa una persona del departament de reserves per poder gestionar les cancel·lacions de tots els clients que tenien una reserva en data posterior. Com a directora de comptes de la seva agència de comunicació –Undatia Comunicació– la situació plantejava reptes molt singulars.

Poques hores abans d’escriure aquestes línies, el Festival de Cannes, que segueix sent la trobada professional cinematogràfica més important del món, emetia un comunicat oficial en el qual anunciava que l’ajornament inicialment anunciat (del maig previst primer a la fi de juny) resultava impossible de dur a terme. A més, a la nota dirigida a la premsa, la direcció del festival afirmava que «en aquests moments, es fa difícil pensar que el Festival de Cannes pugui organitzar-se aquest any en el seu format original».

El canvi climàtic és un tema que ens ha de preocupar com a ciutadans però amb el qual hi ha d’haver també un compromís cada vegada més ferm per part de governs i empreses. En aquest context, el sector de l’organització d’esdeveniments ha d’exigir-se també reduir el seu impacte ambiental.