El hacking i l'open design (dissenyar amb protocols oberts) tenen molt en comú. Aquestes dues pràctiques estan lligades en l'àmbit filosòfic i en la praxi. L'open design és una tendència que neix sota la influència de el moviment de programari lliure en el bressol de el moviment hacker. En aquest cas, l'open design aplica els postulats d'aquest moviment a la pràctica del disseny industrial.

El hacking i l'open design (dissenyar amb protocols oberts) tenen molt en comú. Aquestes dues pràctiques estan lligades en l'àmbit filosòfic i en la praxi. L'open design és una tendència que neix sota la influència de el moviment de programari lliure en el bressol de el moviment hacker. En aquest cas, l'open design aplica els postulats d'aquest moviment a la pràctica del disseny industrial.

En els anys 90 de segle passat, quan es va popularitzar Internet, es parlava d'Internet com el gran hipertext. Una gran xarxa d'informació interconnectada que et permetria navegar i anar connectant diferents informacions perquè l'usuari d'Internet pogués tenir tot el coneixement al seu abast. Un text que contenia diferents enllaços i que li permetia el lector escollir entre diferents camins. Però, sobretot, una forma de lectura que transcendeix el lineal per aprofitar les connexions lògiques de la pensada (Joan Campàs, 2005).

Què recomanaries a una persona que vol estudiar disseny? Què pot fer per aprofitar al màxim els estudis que està a punt d’iniciar? Aquestes són preguntes recurrents en moments de l’any com els que estem ara, moments de canvi on s’acaben i es comencen cursos, graus, màsters… Mirem endavant pensant quin camí o quina aventura volem emprendre, intentem dissenyar el nostre futur i ho volem fer de la manera més enriquidora i profitosa possible.

El grup de recerca GAME ha codirigit amb l’ONG Plan International el projecte Safer cities for girls, que en l’edició actual s’ha centrat a analitzar l’assetjament i la inseguretat en els carrers de les ciutats de Madrid, Sevilla i Barcelona, juntament amb tres ciutats de Bèlgica. A més de la veu d’expertes en urbanisme feminista, en comunicació, en polítiques, entre altres sectors, el projecte ha recollit l’opinió de la joventut i també les experiències en el mapa, in situ, i aquest n’és un tret diferencial. Per desgràcia alguns dels resultats, que són molt similars entre ciutats i països, són molt alarmants i gens positius. En parlem posant el focus a Barcelona.

 Recentment, enmig de la crisi pandèmica que estem vivint, s'ha produït la difusió d'un missatge del ministre de Consum en el qual s'encoratjava la ciutadania a reduir el consum de carn per motius relacionats amb la salut i el medi ambient. Tot i que el missatge va resultar sorprenent –el moment podria semblar poc adequat tenint en compte les reaccions que va suscitar–, potser aquesta estratègia no hagi estat tan dolenta en el fons, en la mesura que ha obert el debat sobre el tema.

 «Quan m'aturo a reflexionar sobre els meus viatges pel món, viatges que s'han prolongat durant molts, molts anys, de vegades tinc la impressió que les fronteres i els fronts, així com les penalitats i els perills propis d'aquests viatges m'han produït menys inquietud que la incògnita, sempre present i renovada, de com transcorreria cada nou encontre amb els Altres, amb aquestes persones estranyes amb les quals em toparia mentre seguia el meu camí. Ja que sempre vaig saber que d'aquesta trobada dependria molt, moltíssim, si no tot.»

El Protocol Oficial de l'Estat, en qualsevol país, es basa en dos fonaments essencials: la normativa legal vigent, ja sigui de caràcter estatal, autonòmic o local, i els costums i tradicions inveterades. La principal normativa de protocol existent a Espanya és el Reial Decret 2099/1983, de 4 d'agost, pel qual s'aprova l'Ordenament General de Precedències en l'Estat. Aquest text legislatiu estableix el règim de precedències dels càrrecs i ens públics en els actes oficials.

La comunicació és una competència transversal imprescindible en totes les disciplines i així ho vam poder comprovar al Día C 2021, les jornades del Club de Creativos (CdeC), institució col·laboradora del Màster Universitari d'Estratègia i Creativitat en Publicitat de la UOC.