La intel·ligència artificial (IA) s’està obrint pas en la comunicació corporativa i promet revolucionar la manera en què les empreses interactuen amb els seus clients, empleats, accionistes i altres públics. No obstant això, aquest impacte potencial de la IA planteja importants desafiaments ètics i de privacitat, a més de preguntes sobre la relació entre la tecnologia i la comunicació humana.

La majoria de productes audiovisuals d’una televisió es roden en un plató. Des dels telenotícies fins a la gran majoria de programes, informatius, divulgatius o d’entreteniment. Aviat, per exemple, els odiats o esperats debats electorals. Però, què passa quan volem fer servir un espai extern, no habilitat, com a plató de televisió? Quins seran els grans reptes per fer-ho possible?

El racisme no és una qüestió aliena i llunyana a la nostra realitat. Barcelona, malgrat ser reconeguda com a espai de confluència d’identitats diverses, té també una història i un present que condicionen la manera en què percebem i tractem les persones segons el color de la pell o l’origen ètnic o nacional.

Hi ha un consens generalitzat sobre el fet que les dones tenim un problema de confiança en nosaltres mateixes i, des dels mitjans de comunicació, la publicitat i els manuals d’autoajuda, es van llançant missatges d’autoestima i imatges de dones empoderades per solucionar-ho.

L’acte de teixir transcendeix a totes les generacions i a llocs diversos. Teixir connecta fils, nodes, situacions, localitats i enforteix els vincles socials. Això ho saben bé des dels científics fins a les comunitats de barri.

Una nova llei de la Unió Europea (UE) obligarà la ciutadania a menjar insectes. És una bola, òbviament. O potser no tan òbviament, ja que són molts els que li han donat crèdit. S’ha difós d’una manera tan àmplia i ràpida que diverses entitats de fact-checking (verificació de fets) ho han hagut de desmentir explícitament. La idea de degustar les larves de l’escarabat piloter ens pot fastiguejar, però –en la nostra dieta informativa– ens empassem coses molt més repugnants i nocives de debò.

La pandèmia ha deixat poques coses bones, però una ha estat posicionar la comunicació com una eina fonamental dins de les organitzacions. En un moment en el qual no podíem acudir a l’oficina o ho fèiem amb restriccions, es va poder constatar que la comunicació és essencial a l’hora de propiciar la col·laboració i la implicació imprescindibles per al bon funcionament de qualsevol entitat.

Si el món rural resulta invisible per al conjunt de la societat, encara ho són més les dones rurals. Elles pateixen una triple discriminació pel fet d’exercir –en molts casos– una activitat econòmica (l’agrària) sotmesa a grans incerteses, en un entorn molt masculinitzat i en un mitjà (el rural) amb poc suport social per a les tasques familiars i la conciliació. D’aquesta situació, en dona compte la Federació d’Associacions de Dones Rurals (Fademur), que lluita des de fa 18 anys per la igualtat i el progrés de les dones que viuen i treballen en el medi rural.

Sens dubte, un dels grans reptes als quals s’enfronta el sector dels esdeveniments és el de l’accessibilitat universal. Els esdeveniments, com a motors de la societat, han de contribuir a la potenciació de valors com l’accessibilitat cognitiva mitjançant la implementació de mesures i tenint en compte factors comunicatius i operatius, que facilitin que tota la ciutadania pugui participar-hi. La cerca d’aquesta inclusivitat comporta la necessitat de dissenyar esdeveniments que marquin també com a objectiu la plena participació de persones amb trastorns de l’espectre autista (TEA).

Per a la cibernètica, totes les entitats, tant si són éssers vius com mecànics, funcionen com a sistemes d’autoregulació. Aquesta indistinció entre allò «viu» i allò «mort» (o no-viu) col·loca en el mateix pla anorgànic (ni orgànic ni no-orgànic) la subjectivitat i identitat humanes i la capacitat d’agència de les màquines (Salzano, 2022). Des d’aquest paradigma, la tecnologia actua difuminant les línies que formen la interioritat humana, obrint-la a l’enfora, mitjançant experiències de terror o d’èxtasi.