En els darrers anys, la intel·ligència artificial (IA) ha emergit com una de les tecnologies més revolucionàries i ha transformat nombrosos sectors, incloent-hi el de la publicitat. Les agències de publicitat han començat a incorporar IA en els seus processos de treball, aconseguint resultats impressionants en termes d’eficiència, creativitat i personalització. En aquest article, explorarem els beneficis de l’ús d’IA en les agències de publicitat, i n’analitzarem l’impacte en els rols professionals dins del sector.

Coldplay ha anunciat recentment la reedició de diversos dels seus treballs més populars en EcoRecord, un suport físic en què el plàstic reciclat PET substitueix el clàssic PVC. Independentment de preferències musicals, cal reconèixer que Coldplay ha contribuït a visibilitzar la necessitat que la indústria musical aposti per la sostenibilitat. Però què significa això i fins a quin punt aquest moviment és real?

La intel·ligència artificial (IA) s’ha instaurat en la societat i sobretot en l’educació evocant controvèrsies i prejudicis, i convertint-se en la gran temàtica actual. Aquesta nova realitat comporta noves demandes i suscita dues necessitats en el procés d’implantació de la IA en l’educació. Primer, que les institucions educatives es preparin per als canvis i transformacions que aquesta implantació comporta. I, segon, no menys important i segurament una extensió del primer, que la formació del professorat s’enfoqui en l’adquisició i desenvolupament de les competències digitals necessàries per a l’ús adequat de la IA, sigui per valorar-ne les possibilitats innombrables d’aprenentatge o per repensar el model educatiu actual.

Escenaris Restaura és una campanya de disseny-ficció que activa imaginaris de salut sobre com podria ser l’àrea del Francolí en el seu pas per Tarragona. Les veus del Francolí, Zona Verge i Les obres del Diable són tres relats transmèdia que s’han difós per X (abans Twitter) i Instagram amb l’objectiu de generar pensament crític i estimular la participació ciutadana.

Fa vint anys, estudiar disseny implicava un periple que comportava traslladar-se a Barcelona o a Madrid, centres neuràlgics de la professió. A part de les escoles de disseny, hi trobaves les biblioteques especialitzades, els quioscos on podies comprar revistes que venien directes de Londres i els EUA, les exposicions i esdeveniments on hi havia el bullici del sector creatiu. «Tot això eren camps» i les coses han canviat. Es pot dissenyar lluny de la capital?

Frances Haugen es va convertir en un personatge públic no només perquè va trobar la fortalesa per documentar la manca d’acció de Facebook contra la desinformació, i una estratègia per visibilitzar els problemes que l’empresa estava creant, sinó també perquè va defensar els seus arguments, per exemple, davant el Congrés dels Estats Units i el Parlament Europeu. A més, va escriure un llibre sobre el seu camí per convertir-se en una científica de dades amb sentit crític i, posteriorment, en una whistleblower: The power of one (2023).

La comarca de l’Almanzora deu el seu nom al riu que la travessa al llarg de la vall. Pràcticament en paral·lel, discorre també l’antiga via del ferrocarril que unia Lorca amb Granada; li deien el granaíno. Malauradament, ja no circula cap tren per aquests raïls des de fa gairebé 40 anys. Però el llegat d’aquella època pròspera va més enllà de les restes de ferro i fusta dels camins: els edificis de viatgers, les andanes, els molls de càrrega, els dipòsits d’aigua, les casetes de guardaagulles i de guardavies, cotxeries, etc.

La sèrie de ficció de Ripley (Netflix) conviu en plataformes amb l’estrena de la sèrie documental El caso Sancho (HBO) i el seguiment en la premsa del judici a Tailàndia. Seure al sofà a veure la sèrie Ripley a Espanya, el maig de 2024, et fa pensar de manera inevitable en el cas Sancho: dos assassins joves i bells, seductors queer, oportunistes àvids de diners i riquesa que cometen els seus crims a escenaris idíl·lics, perifèries del plaer allunyades dels seus països d’origen, encarnats en identitats que van mutant segons les diferents circumstàncies i necessitats. Necessitats que es basen a obtenir el que volen a qualsevol preu.

Les protestes a favor de Palestina i en contra de la violència de l’Estat d’Israel a la Universitat de Colúmbia (Nova York) l’abril de 2024 són molt més que un esclat puntual de ràbia. Aporten molts significats per a una gramàtica renovada de la revolta. D’entrada, són l’enèsima emergència del moviment estudiantil global, que arrencaria a la mateixa universitat l’abril del 1968. Però també ens parlen de les profundes vinculacions entre educació superior i interessos financers de dubtosa base ètica.

No, no duré a terme una crítica de cinema com les habituals, perquè no forma part del meu àmbit de coneixement ni de recerca. Tampoc no en soc malauradament usuari habitual, per qüestions d’agenda i temps. Però recentment vaig tenir l’oportunitat d’anar al cinema per veure la pel·lícula Civil War i, la veritat, no em va deixar indiferent. N’exposaré en aquest article els motius.