El 24 de maig de 2021 va tenir lloc l’acte de presa de possessió del 132è president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Aquesta cerimònia, ja de per si carregada de significat, revestia d’un especial interès en produir-se en un context de COVID i també de forta convulsió política, amb representants catalans empresonats. Tots aquests elements van haver de ser tinguts en compte per part dels seus organitzadors, en un acte protocol·lari que es va voler dotar d’un caràcter senzill, però alhora altament simbòlic pel moment historicopolític en què es va produir.

L’auge de l’assaig audiovisual, una pràctica que permet reflexionar sobre la imatge des de la mateixa imatge, comença a tenir un impacte i una rellevància en les investigacions sobre l’audiovisual en el context digital molt estimulants. La seva heterogeneïtat, llibertat i voluntat d’experimentació el converteixen en un format alternatiu a l’anquilosament de les descripcions i anàlisis pròpies del paper i la crítica acadèmica.

Segons el dissenyador Tim Brown, «part del desenvolupament d’una cultura creativa dinàmica consisteix a donar a la gent temps i permís per jugar». La creativitat és un talent amb el qual naixem totes les persones i que algunes tenim una mica rovellat. Per activar-lo, a més de fer servir tècniques creatives, podem jugar, modificar el nostre entorn i beure cervesa d’una manera molt concreta.

Un doctorat industrial consisteix en la realització d’un projecte d’investigació en un entorn empresarial darrere el qual hi ha un producte final que l’empresa comercialitzarà. Té grans avantatges per al doctorand atès que el pot fer mentre treballa, ja que cal que l’empresa el contracti per fer aquesta tasca. A més, tant el doctorand com la universitat que hi dona suport reben ajudes econòmiques per poder dur a terme el projecte.

El periodista Josep Cuní em va donar la primera pista: «Els membres de l’executiu català sembla que hagin sortit d’Operación Triunfo; estan tots tallats pel mateix patró». Era veritat? Aquesta monotonia en les formes i discursos que desprenen els consellers i conselleres es podria haver forjat en un càsting de talent show? Em vaig posar a investigar.

Les xifres ens ho recorden freqüentment: el vinil no només no ha desaparegut sinó que el seu consum es troba en una línia clarament ascendent a escala mundial. Tot i que ho pot semblar, aquest fenomen no és en absolut cosa de fans de certa edat que han viscut l’era dels vinils. El que em mou a escriure aquest article és la curiositat de saber per què hi ha un percentatge important d’adolescents i joves que se senten atrets pels discos en vinil i fins i tot en col·leccionen. Posem-nos a girar i abaixem l’agulla.

La música ha format part de la programació televisiva des dels seus inicis. La recent emissió del festival d’Eurovisió 2021 dona peu a una reflexió necessària: com encaixa la cultura de l’espectacle amb la missió de servei públic dels mitjans de comunicació?

Per als que escrivim sobre comunitats de pràctica o aprenentatge, treball col·laboratiu i, en general, tot el que comporti cert intercanvi d’experiències, informació i coneixement, citar el geògraf i naturalista Piotr Kropotkin (1902) és obligatori. Perquè, al cap i a la fi, el que mou a la cooperació i la solidaritat és un principi innat en l’home basat en l’ajuda mútua.

La crisis sanitària i infodèmica per la COVID-19 ens ha impactat de forma molt important durant el darrer any. A banda d’aprendre què són les Rt, la incidència acumulada o què és una PCR, hem hagut de bregar amb una gran quantitat de mentides i notícies falses. Des de les teories conspiracionistes que lligaven en Bill Gates (abans del divorci) i el 5G amb la malaltia, fins a les informacions que les campanyes de vacunació eren els intents del nou ordre mundial per a reduir i controlar la població global. 

Un hacker és una figura nascuda amb la irrupció de la cibernètica, les tecnologies digitals i internet. Aquesta és la imatge popular que s'ha naturalitzat en els mitjans de comunicació. No obstant això, si definim el que és un o una hacker, podrem trobar referències a la història de la humanitat que encaixin en aquest concepte, encara que no se'ls anomeni d'aquesta forma. De fet, parlem d'una actitud política davant la vida.